egoisme m. Excessiu amor de si mateix que fa atendre únicament a l'interès propi àdhuc en dany d'altri.
Hi ha dies en que tot ho veus negre:
- Per què t'has aixecat del llit avui idiota? -diu el dia, ofuscat i antipàtic cridant per la finestra.
- Perquè sí! Perquè em dona la gana!-responc degudament ofesa, es clar, amb els cabells de Son Goku, tota plena de lleganyes iamb el sabor d'un llibre fosc que et vas adormir llegint...
- Doncs més val que et preparis, perquè avui tot anirà del revés...JAJAJAJA! -diu el dia que és maligne de collons!
Però quina tonteria! Que si el dia s'ha despertat ennuvolat, que si bufa aire...i evidentment el fort aire aconsegueix que un estigui molt sensible (no diuen això de la tramuntana?), que si el sol no deixa anar els raigs de manera alineada amb el feng shui que a un li va bé, que si ens sembla que va a ploure, o a llampegar o a tronar...excuses (o no tant excuses diran altres) per dir que un s'ha despertat amb el peu....dret o esquerra? En tot cas amb mal peu, i el dia no és culpable de tot el què sentim, nosaltres mateixos, solets, com juan palomo,jo m'ho faig i desfaix!
Tot i això, ahir feia un dia magnífic, sí, d'hivern (ja en tenim una altra...d'excusa...), però magnífic, podriem dir que el sol estava perfectament alineat amb mi, però jo no estava gens alineada amb res...ni amb el sol, ni amb el dia, ni amb res (bé,a mb tu sempre estic alineada tot i que no sempre al 100%!). Però amb tot això què vull dir? Doncs que tots sabem que és una vertadera putada tenir massa temps per donar-li voltes a les coses, que si ja ho fem de manera normal i natural (una ha d'acceptar-se tal com és...), doncs un mal dia, imagineu-vos!!! I alguns mals dies junts...doncs ja millor no dir res! Això sí quan no treballes (i no és per decisió pròpia) no hi ha manera d'arribar a final de mes i estàs durant el dia més sol que la una...quina rabieta profunda fa veure per la tele aquests anuncis meravellosos de Barcelona, terra d'oportunitats!! Sí o sí?
Per acabar per avui, només dir que hi ha infinites coses pitjors que tenir massa temps per un, donar-li massa al cap i passar el mes fent malabarismes econòmics...Que soc una egoista, sí! I que els egoistes tenim mals dies que no van més enllà que un simple mal dia...Que hi ha dies que un no veu més que el seu propi melic i que a sobre fa que persones que té al costat (poques, perquè com sabem quan un està aturat, per casualitats de la vida quasi sempre està sol, tothom està molt ocupat...)passin a tenir també un mal dia...Vull mirar-me el melic, però vull anar mirant els melics dels altres, tal com ho fan els primats, una mica d'atenció per a mi, una mica d'atenció per a tu...i tots contents! Ens mirem tots el melic?
ViscA Barcelona! Atentament,
Maria.
